Ens dirigim pel camí vell fins al Coll d'Alforja, baixem pel camí de la vall d'Arbolí on comencem a trobar els primers efectes de les recents nevades: tot de branques trencades i fins i tot arbres caiguts fan més dificultós els descens. Mas de la Garra, Mas de Les Moreres i des d'allí ja per carretera, per fer més via, fins Albarca. Passem pel mig del poble i trenquem a la dreta pel camí que porta a les ermites d'Ulldemolins.
Prop del sender del Peret
La pista es bastant sinuosa i amb constants puja-baixa, una passada!, només el preàmbul d'allò que ens espera. Ja som a Santa Magdalena, parem a fer un glop d'aigua. A partir d'aquí el camí es converteix en sender i els paratges són cada vegada més abruptes i salvatges. Com el Xavi diu: " em sembla que soc a Kentucky".
Santa Magdalena . Al mig de Kentucky.
Ben entrats en el Congost de Fraguerau visitem les Cadolles Fondes i seguim la nostra ruta fins prop de la Cova Fumada amb algun petit ensurt a causa de l'espessa vegetació i les zones amb roca humida i lliscosa: No val a badar una errada i "ets pell", fas cap al fons del barranc..
El Josep, bon coneixedor del Montsant "Kentucky català", ens explica que aquesta zona té unes magnífiques possibilitats per la pràctica del més pur i dur BTT. Properament se'n sentirà a parlar... je je.
Comte Josep que te'n vas avall!! Voltans de la Cova Fumada.
Tornem pel mateix sender, és un xic més dur, però val la pena l'esforç. Ara ens desviarem per l'Ermita de Sant Antoni per a repostar. Quines oloretes a calçot i carn a la brasa, Déu meu, quina gana!!
Seguim per la pista asfaltada fins Ulldemolins i iniciem la tornada per carretera fins a casa, sempre anem una mica justos d'horari. A bon ritme ens plantem a Alforja en una horeta. No cal dir qui el posava el ritme...eh Josep.
En resum: 67 km (12km més des de Les Borges) 1600 m. desnivell acumulat.
