Sortim des de Reus a les vuit i escaig i fem una bonica ruteta que ens dura fins el monestir en unes tres horetes.
Tot just abans d'arribar a Santes Creus (foto:X.Ferrando)
Un bon bocata de tonyina anxoves i olives i tornem pel mateix camí fins a Reus.
Ja amb un centenar de kilòmetres a l'esquena em plantejo de fer allò que temps enrere el Xavi i jo mateix anomenàvem "l'Infern al revés". Època en la qual tot just iniciavem la nostra etapa ciclista i que consideravem molt exigent.
Tot i els meus intents de que el Xavi m'acompanyi, no en surto i només anem plegats fins Riudoms, on aprofito per omplir el bidó i menjar una bona barreta: L'entrepà i mig d'esmorzar ja es als peus i d'aquí a poc petaran seques...
Continuo la meva ruta, tot planejant suaument direcció Montbrió, després el camí agafa un caire més pintoresc; amb zones de sender molt divertides. Ja soc a Riudecanyes, travessant el casc urbà ,crec recordar que s'havia de buscar el carrer del dimecres....I sí!!, agafo aquest carrer que em porta al camí de servei que voreja el pantà.
Un cop deixo el camí de servei, la pista comença a transformar-se en un seguit de tobogans, que no ens enganyem, fan apretar les dents.... Faig cap a Duesaigües; agafo ara el camí que porta a l'Argentera on em donarà la benvinguda una dura rampa encimentada, que de ben segur tots els que heu fet mai la cursa de l'Argentera, coneixeu. La vila esta deserta, sembla quasi un poble fantasma, però esclar!! son les quatre de la tarda, la gent està dinant, fent sobretaula o fins i tot migdiada. Només algun sonat com jo mateix encara pedala per aquest món...
Ara si!, s'han acabat els preàmbuls. Comença l'ascenció a la Teixeta, sabent el que m'espera, intento dosificar-me i no gastar ni una pedalada de més.
Ja soc a la Teixeta, ara toca agafar les pistes que serveixen per accedir als aero-generadors i seguir la meva ascensió. Es una zona poc tècnica però amb rampes sostingudes al 20% i algun sotrac de fins el 28%, la qual cosa fa que en certs moments el patiment sigui intens....molt intens...
Parc eòlic de la Teixeta
Per fi, arribo al collet que delimita els termes d'Alforja i Duesaigües,(Feixos), i que també m'indica el final dels molins i les seves dures pujades. Ara la pista es torna accidentada i en zones quasi un sender, hi ha poc trànsit rodat per aquí. Ja quasi que veig la meva salvació... una espenteta més i...!! Puigcerver a la vista..
Un cop soc a l'ermita, em deixo caure pel camí d'Alforja i gaire bé permeto a la gravetat que em porti fins a casa... Creu de Formatge, Capelleta, Forn del Patró i Alforja.
Resum del dia: 140 km 1700 metres de desnivell acumulat.....una bona pegada !!
