Properament...............

Aquest any hem variat el traçat del circuit, per fer-lo menys exigent. Apte per a tothom, però igualment atractiu. Hi esteu tots convidats...............Quants més serem, més riurem!!                                                                            INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS

Mont Caro....Increible!



Tram final

                                      
Com ja es tradicional en aquestes dates, procurem fer cada any una sortida algo més llarga de lo habitual.
Aquest cop direcció sud. Objectiu Caro!
Sortim desde Les Borges una colla de 12 ciclistes formada per companys d'Alforja i del poble vei.
Bastant plàcidament iniciem la nostra ruta, aixó si, tots provistos d' impermeables en previsió de l'inminent dilubi que ha de caure. Al final ni una gota.

Botarell, Montbrió, Montroig, Hospitalet.........Perelló..............................................................................
....Tortosa, Roquetes i comencem!
Si! I comencem bé. El primer tram és un veritable torment, no per la duresa, sino per l'asfalt:  vell , amb mil pedassos i que fa impossible avançar amb un mínim de dignitat.

La boira comença a fer de les seves

Ja amb bon asfalt, iniciem l'ascenció al colos. Quedo cautivat per la duresa i constància de les seves rampes, i es que un ciclista de pa sucat amb oli com jo, no està acostumat a fer colls de veritat com aquest..

Va por todos ustedes!!

Al voltant del km. 17 hi ha un petit descans, just en la zona urbanitzada, des de allí la carretera es torna estreta cargolada i endemoniadament empinada... Atac final !! Nomès queden 3,8 km. Pero renoi quins 3,8 km!!

Adormit o enxuflat?....ADORMIT !!

Ja som dalt... menjar una mica, fotos de rigor i comentant la jugada esperant l'arrivada de la resta de l'expedició.

Vaya dos!!

Iniciem el descens, primer amb molta cautela per la zona en mal estat i desprès a tota velocitat. Ja ho diuen bé... De baixada fins i tot la m..... corre!!  jeje!!


Un cop arribats a Roquetes ens acomiadem dels nostres companys d'ascenció, que aniran a fer un arrosset i tornaran en tren.
Iniciem donç, el Pepet i un servidor el retorn. Amb més pena que gloria i amb estones bastant  feixugues pel vent o per algun "arrebato" del Pepet.....i es que ja tremolo quan s'acosta algun collet i diu..." Posat a roda!!".

Preparatius abans del descens

Aldea, Ampolla, Ametlla, Perelló, Hospitalet, Cambrils, Montbrió, Botarell, Borges i per fí, ja som a casa. No faré cap cometari sobre sensacions i punyetes. Desprès de tot no hi ha massa gent que desprès de 230 km puguin dir que van de rosetes.

Perfil